¿Intel·ligència Emocional o Competències emocionals?

Una altra manera d’enfocar el tema de la intel·ligència emocional és veure-la com un cúmul de competències emocionals diverses. Com he explicat en algun altre lloc, el Daniel Goleman en la seva última definició d’intel·ligència emocional inclous fins a 25 competències diverses. Entre elles podem trobar la confiança en un mateix, l'optimisme, l'honestedat, l'autocontrol, la responsabilitat, el compromís, la capacitat d'iniciativa, l'orientació al servei, i un llarg etcètera.

Per una banda, aquest enfocament té el problema que no hi ha gaire criteri científic per incloure més o menys competències, o per decidir quines pertanyen al concepte i quines no. Per altra banda, té un gran avantatge i és que les competències emocionals es poden ensenyar, aprendre, millorar, i fins a un cert punt dominar. En aquest sentit, és una visió de la intel·ligència emocional molt més pràctica.

Fa uns trenta o quaranta anys es pensaven que les emocions eren més aviat una debilitat que una fortalesa. Òbviament, ja se sabia que la capacitat de sentir era el que ens feia humans. Tots recordem el famós personatge de la sèrie Star Trek, Mr. Spock, que venia de no sé quin planeta a on els habitants no tenien capacitat de sentir i es regien només per la més estricta lògica. Però, tot i així, en general, es considerava que com més lògica i menys emocional era una persona millor. En els últims anys hem après que les emocions són molt útils i que no només no són una debilitat sinó que quan tenim un alt nivell de destresa en les competències emocionals tenim grans avantatges per gaudir d'una vida plena i exitosa.

Per tant, com més podem entrenar aquestes competències millor per nosaltres. Una manera de fer-ho és assistint a molts cursets d’entrenament de competències emocionals. Alguns cursets són millors que d’altres, però de tots s’aprèn alguna cosa. Per descomptat, llegir llibres sobre com ser més optimista, o més extravertit, o més organitzat també pot ser de gran ajuda. Una altra opció és imitar aquells que semblen tenir més competència emocional que nosaltres en alguna àrea.

En definitiva, aprofiteu totes les ocasions que se us presentin de millorar alguna de les vostres competències emocionals, però tampoc us sentiu molt frustrats si no ho feu tan bé en alguna d’elles. N’hi ha tantes que és impossible dominar-les totes.

¿Inteligencia Emocional o Competencias Emocionales?

Otra manera de enfocar el tema de la inteligencia emocional es verla como un cúmulo de competencias emocionales diversas. Como he explicado en otra parte, Daniel Goleman en su última definición de inteligencia emocional incluyes hasta 25 competencias diversas. Entre ellas podemos encontrar la confianza en uno mismo, el optimismo, la honestidad, el autocontrol, la responsabilidad, el compromiso, la capacidad de iniciativa, la orientación al servicio, y un largo etcétera.

Por un lado, este enfoque tiene el problema de que no hay mucho criterio científico para incluir más o menos competencias, o para decidir cuáles pertenecen al concepto y cuáles no. Por otro lado, tiene una gran ventaja y es que las competencias emocionales se pueden enseñar, aprender, mejorar, y hasta cierto punto dominar. En este sentido, es una visión de la inteligencia emocional mucho más práctica.

Hace unos treinta o cuarenta años se creía que las emociones eran más bien una debilidad que una fortaleza. Obviamente, ya se sabía que la capacidad de sentir era lo que nos hacía humanos. Todos recordamos el famoso personaje de la serie Star Trek, Mr. Spock, que venía de no sé qué planeta en donde los habitantes no tenían capacidad de sentir y se regían sólo por la más estricta lógica. Pero a pesar de ello, en general, se consideraba que cuanto más lógica y menos emocional era una persona mejor. En los últimos años hemos aprendido que las emociones son muy útiles y que no sólo no son una debilidad sino que cuando tenemos un alto nivel de destreza en las competencias emocionales tenemos grandes ventajas para disfrutar de una vida plena y exitosa.

Por lo tanto, cuanto más podemos entrenar estas competencias mejor para nosotros. Una manera de hacerlo es asistiendo a muchos cursos de entrenamiento de competencias emocionales de los que se ofrecen por todas partes. Algunos cursos   son mejores que otros, pero de todos se aprende algo. Por supuesto, leer libros sobre cómo ser más optimista, o más extrovertido, o más organizado también puede ser de gran ayuda. Otra opción es imitar aquellos que parecen tener más competencia emocional que nosotros en algún área.

En definitiva, aprovechad todas las ocasiones que se os presenten de mejorar alguna de vuestras competencias emocionales, pero tampoco os sintais muy frustrados si no lo haceis tan bien en alguna de ellas. Hay tantas que es imposible dominarlas todas.

Emotional Intelligence or Emotional Competencies?

Another way to approach the subject of emotional intelligence is to see it as an accumulation of different emotional competencies. As I have explained elsewhere, Daniel Goleman, in his final definition of emotional intelligence, includes up to 25 different skills. Among them we can find self-confidence, optimism, honesty, self-control, responsibility, commitment, initiative capacity, service orientation, and so on.

On the one hand, this approach is problematic because there is not much scientific criteria to include more or fewer skills, or to decide which belong to the concept and what not. On the other hand, it  has a great advantage because the emotional competencies can be taught, learned, improved, and to a certain extent mastered. In this sense, it is a much more practical vision of emotional intelligence.

Thirty or forty years ago, it was believed that emotions were more a weakness than a strength. Obviously, it was known that the ability to feel was what made us human. We all remember the famous character in the Star Trek series, Mr. Spock, who came from some planet where the inhabitants had no ability to feel and governed themselves only by the strictest logic. But in general, it was considered that the more logical and less emotional a person was, the better. In recent years, we have learned that emotions are useful and that they not only are not a weakness but when we have a high level of skill in emotional competencies, we have a great advantage to enjoy a full and successful life.

Therefore, the more we can train these skills, the better for us. One way to do so is to attend varied emotional competencies training courses. Some courses are better than others, but you always learn something. Of course, reading books on how to be more optimistic or more outgoing, or more organized can also be helpful. Another option is to imitate those who, in some area, appear to have more emotional competence than us.

In short, take advantage of every opportunity that presents itself to improve some of your emotional skills, but also do not feel very frustrated if you do not do so well in some of them. There are so many that it is impossible to master them all.

Images courtesy of stockimages at FreeDigitalPhotos.net

The Emotionally Effective Personality

We all know people who seem to radiate charisma, everyone appreciates them, who brighten a party with just his presence, who everyone listens, who always seem to know what they want, and who always help when needed.

Such people do not necessarily have a particularly high capacity for processing emotional information (i.e. it is not a matter of intelligence), rather it seems like

what they do comes naturally to them, it is the way they are, it is their personality. They were born that way or they learned it when they were very little and we do not even know how. Research shows that this kind of emotional intelligence (I call personality emotionally effective) is a combination of elements including extroversion, responsibility, openness to new ideas and experiences, agreeableness, and the ability to worry about things a bit and just enough. People who worry too much about things do not have followers, do not create enthusiasm, do not create positive emotions in the group. They can be very useful to avoid problems, but they lack charisma.

Can your children develop this personality type? And if they can, how? In theory, personality and intelligence are unchanged throughout life. Once formed, some experts say that at the age of five, others say around 14 or 15 years old, personality does not change much. But certainly some life experiences appear to have an effect on personality. For example, we know that a war trauma can change a person, and often young people doing solidarity stays in places of great poverty and need return home transformed, with a more positive outlook on life.

If you want your children to develop a personality more emotionally effective, I make three recommendations: 1) Children must feel loved at home, and have a close relationship with parents. 2) They should be proud of themselves, and this means that they should be used to strive to achieve things (e.g. participating in competitive sports, or in voluntary work). And 3) they must be in continuous social relationships (with friends, with family, with people of the same age). The more accustomed we are to dealing with people, the more we develop our social skills, but if we do not feel loved and proud of ourselves, those social relationships may be more torture than a blessing. We have to work on the three areas at the same time.

La Personalidad Emocionalmente Eficaz

Todos conocemos personas que parecen irradiar carisma, que todo el mundo aprecia, que alegran un fiesta sólo con su presencia, que todo el mundo escucha, que siempre parecen saber lo que quieren, y que siempre ayudan cuando se les necesita.

Este tipo de personas no necesariamente tienen una capacidad especialmente alta de procesar información emocional (es decir no es un tema de inteligencia), más bien parece que lo que hacen les sale natural, es su forma de ser, es su personalidad. Han nacido así, o lo han aprendido de muy pequeños y no sabemos ni cómo. Las investigaciones muestran que este tipo de inteligencia emocional (que podemos llamar personalidad emocionalmente eficaz) es una combinación de elementos que incluyen la extroversión, la responsabilidad, la apertura a nuevas ideas y experiencias, la simpatía, y la capacidad de preocuparse de las cosas sólo un poco y nada más. La gente que se preocupa demasiado por las cosas no arrastra , no entusiasma, no crear emociones positivas en el grupo. Puede ser una persona muy útil para evitar problemas, pero no tiene carisma.

¿Se puede desarrollar este tipo de personalidad? Y si se puede ¿Cómo? En teoría, la personalidad como la inteligencia son muy invariables a lo largo de la vida. Una vez formada , algunos expertos dicen que hacia los 5 años , otros hacia los 14 o 15 años , la personalidad no cambia mucho. Pero ciertamente , determinadas experiencias vitales parecen tener un efecto en la personalidad. Por ejemplo, sabemos que el trauma vivido en una guerra puede cambiar una persona, y a menudo los jóvenes que hacen estancias solidarias en lugares de mucha pobreza y necesidad vuelven a casa transformados, con una perspectiva más positiva de su vida.

Si deseáis que vuestros hijos o hijas desarrollen una personalidad más eficaz emocionalmente, os hago tres recomendaciones: 1) Los hijos deben sentirse queridos en casa y tener una relación cercana con sus padres. 2 ) Deben sentirse orgullosos de sí mismos, lo que implica que deben estar acostumbrados a esforzarse por conseguir cosas ( e.g. hacer un deporte de competición, o participar en voluntariado social). Y 3 ) deben estar en continua relación social (con amigos, con familia , con gente de su edad). Cuando más acostumbrados estamos a tratar con gente, más desarrollamos nuestra habilidad social, pero si no nos sentimos queridos y orgullosos de nosotros mismos, la relación social puede ser más una tortura que una bendición. Tenemos que trabajar los tres aspectos a la vez.

La Personalitat Emocionalment Eficaç

Tots coneixem persones que semblen irradiar carisma, que tothom aprecia, que alegren una festa només amb la seva presència, que tothom escolta, que sempre semblen saber el que volen, i que sempre ajuden quan se'ls necessita.

Aquest tipus de persones no necessàriament tenen una capacitat especialment alta de processar informació emocional (és a dir no és un tema d’intel·ligència), més aviat sembla que el que fan els surt natural, és la seva forma de ser, és la seva personalitat. Han nascut així, o ho han après de molt petits i no sabem ni com. Les investigacions mostren que aquest tipus d’intel·ligència emocional (que podem anomenar personalitat emocionalment eficaç) és una combinació d’elements que inclouen la extraversió, la responsabilitat, l’apertura a noves idees i experiències, la simpatia, i la capacitat de preocupar-se de les coses només una mica i prou. La gent que es preocupa massa per les coses no arrossega, no entusiasma, no crear emocions positives en el grup. Pot ser una persona molt útil per evitar problemes, però no té carisma.

¿Es pot desenvolupar aquest tipus de personalitat? I si es pot ¿Com? En teoria, la personalitat com la intel·ligència són molt invariables al llarg de la vida. Un cop formada, alguns experts diuen que cap als 5 anys, altres cap als 14 o 15 anys, la personalitat no canvia gaire. Però certament, determinades experiències vitals semblen tenir un efecte en la personalitat. Per exemple, sabem que el trauma viscut a una guerra pot canviar una persona, i sovint els joves que fan estades solidàries en llocs de molta pobresa i necessitat tornen a casa transformats, amb una perspectiva més positiva de la seva vida.

Si voleu que els vostres fills i filles desenvolupin una personalitat més eficaç emocionalment, us faig tres recomanacions: 1) els fills s’han de sentir estimats a casa i tenir una relació propera amb els pares. 2) S’han de sentir orgullosos de si mateixos, i això implica que han d’estar acostumats a esforçar-se per aconseguir coses (e.g. fer un esport de competició, o participar en voluntariat social). I 3) han d’estar en contínua relació social (amb amics, amb família, amb gent de la seva edat). Com més acostumats estem a tractar amb gent, més desenvolupem la nostra habilitat social, però si no ens sentim estimats i orgullosos de nosaltres mateixos, la relació social pot ser més una tortura que una benedicció. Hem de treballar els tres aspectes a la vegada.

¿Que és la informació emocional?

En quasi totes les coses que ens diuen, que llegim, que veiem, o que experimentem hi ha informació emocional. Això vol dir que afecta els nostres desitjos, les nostres il·lusions, o els nostres objectius.

Per exemple, si us dic que la paret que tinc a davant meu mentre escric aquest document és blanca, aquesta informació no té contingut emocional perquè no afecta cap dels vostres objectius o desitjos. Però si us dic que a la vostra filla, una amiga de l’escola l'està criticant, o que el seu mestre està enfadat amb ella, aquesta informació té contingut emocional, primer per que ens diu molt sobre els sentiments, els valors, els desitjos i objectius de la seva amiga o del seu mestre, segon per que podem imaginar els sentiments de la nostra filla quan ho sàpiga. Probablement se sentirà traïda, frustrada, desanimada, potser culpable o molt rabiosa. A més perquè aquesta informació provoca en nosaltres algunes emocions també.

La persona emocionalment intel·ligent capta la informació emocional ràpidament. Entén de seguida les possibles motivacions de l'amiga o del mestre, connecta la conducta d’aquestes persones a les seves raons, objectius, pors, inseguretats, enveges, o desitjos no confessats. Al mateix temps s’adona dels sentiments que està experimentant la filla i ella o ell mateix. La persona poc intel·ligent emocionalment s’enfada pel que considera una traïció i no hi veu més enllà.

La capacitat de processar informació emocional, en principi, és innata, però també depèn de la familiaritat que tenim amb aquell tipus d’informació. Com més sabem d’un tema, més fàcil ens és entendre nova informació relativa a aquest tema. Per tant, la intel·ligència emocional es pot cultivar.

Per ajudar els nostres fills i filles a poder processar informació emocional correctament i amb més facilitat, és important que estiguin familiaritzats amb les qüestions emocionals. És important que pares i mestres parlin d’emocions, tinguin en compte les emocions quan analitzen situacions i problemes, escoltin l’expressió d’emocions dels nens i les nenes i els ajudin a processar-les, i enriqueixin el seu vocabulari emocional. En aquest sentit, amb nens petits, llegir contes que parlen d’emocions o jugar a jocs que plantegen qüestions emocionals pot ajudar molt.

¿Que es la información emocional?

En casi todas las cosas que nos dicen, que leemos, que vemos, o que experimentamos hay información emocional. Esto quiere decir que afecta a nuestros deseos, nuestras ilusiones, o nuestros objetivos. 

Por ejemplo, si os digo que la pared que tengo a ante mí mientras escribo este documento es blanca, esta información no tiene contenido emocional porque no afecta ninguno de vuestros objetivos o deseos. Pero si os digo que a vuestra hija, una amiga de la escuela la está criticando, o que su maestro está enfadado con ella, esta información tiene contenido emocional, primero por que nos dice mucho sobre los sentimientos, los valores, los deseos y objetivos de su amiga o de su maestro, segundo por que podemos imaginar los sentimientos de nuestra hija cuando lo sepa. Probablemente se sentirá traicionada, frustrada, desanimada, quizás culpable o muy rabiosa. Además porque esta información provoca en nosotros algunas emociones también.

La persona emocionalmente inteligente capta la información emocional rápidamente. Entiende enseguida las posibles motivaciones de la amiga o del maestro, conecta la conducta de estas personas a sus razones, objetivos, miedos, inseguridades, envidias, o deseos no confesados. Al mismo tiempo se da cuenta de los sentimientos que está experimentando la hija y ella o él mismo. La persona poco inteligente emocionalmente se enfada por el que considera una traición y no ve más allá.

La capacidad de procesar información emocional, en principio, es innata, pero también depende de la familiaridad que tenemos con aquel tipo de información. Cuanto más sabemos de un tema, más fácil nos es entender nueva información relativa a ese tema. Por lo tanto, la inteligencia emocional se puede cultivar.

Para ayudar a nuestros hijos e hijas a poder procesar información emocional correctamente y con más facilidad, es importante que estén familiarizados con las cuestiones emocionales. Es importante que padres y maestros hablen de emociones, tengan en cuenta las emociones cuando analizan situaciones y problemas, escuchen la expresión de emociones de los niños y las niñas y los ayuden a procesarlas, y enriquezcan su vocabulario emocional. En este sentido, con niños pequeños, leer cuentos que hablan de emociones o jugar a juegos que plantean cuestiones emocionales puede ayudar mucho.

Intel·ligència emocional: Problemes de definició.

No estic segur de si el públic general quan llegeix articles o llibres sobre intel·ligència emocional que tan sovint apareixen a la premsa, a les llibreries , o en les xarxes socials sap que en realitat els experts no es posen d'acord sobre la definició d'aquest concepte i que de fet les discussions entre ells són molt intenses.

Per aclarir el tema diré que fem servir tres conceptes diferents : 1) La intel·ligència emocional , 2) la personalitat emocionalment eficaç i finalment 3) les diverses competències emocionals.

Intel·ligència emocional:

El concepte d'intel·ligència es refereix bàsicament a la velocitat amb què les persones som capaços de processar i entendre informació nova. Per explicar-ho d'una forma barroera, si li expliquem una idea nova a una persona i l'entén a la primera, tenim la impressió que aquesta persona és intel·ligent. Si cal explicar-li la mateixa idea trenta vegades, llavors ens queda la sensació que la persona no és molt desperta. En conseqüència, la persona emocionalment intel·ligent és aquella que pot processar informació emocional ràpidament i entendre-la bé.

Personalitat emocionalment eficaç:

Cada un de nosaltres a més de la seva intel·ligència té la seva personalitat. I sembla ser que hi ha una combinació de trets de personalitat que és particularment eficaç en situacions amb contingut emocional. La persona que és agradable en el tracte, oberta a noves idees, extravertida, responsable, i amb poca tendència a preocupar innecessàriament sembla tenir un avantatge en situacions en què hi ha emocions en joc.

Competències emocionals:

Alguns autors , entre ells el més conegut Daniel Goleman , parlen de la intel·ligència emocional com d'un grup de competències emocionals pràctiques com ara la capacitat de ser assertiu , de ser optimista , de regular les emocions , de ser amable i educat , i moltes altres . Cada autor inclou en la seva definició un grup lleugerament diferent d'habilitats segons la seva conveniència . El Dr. Goleman per exemple inclou fins a 25 habilitats en la seva definició. No hi ha dubte que totes aquestes capacitats són positives i beneficien al que les posseeix . No està clar , però, que tendeixin a anar unides , i que per tant es pugui parlar d'una persona " emocionalment competent" . En realitat , hem de reconèixer que la persona que acumula totes les possibles competències emocionals no existeix, i que hem de parlar no de competència emocional sinó de competències emocionals.

¿Quin dels tres conceptes és més important?

La importància d'aquests tres conceptes resideix en el seu valor predictiu perquè el que volem aconseguir mesurant-los és saber si podem predir l'èxit futur de les persones . En aquest moment , encara està per veure quin d'aquests tres conceptes té més rellevància pràctica . El que és segur és que com més puguem millorar en les tres àrees, millor per a nosaltres.

En els meus comentaris bisetmanals intentaré explicar com millorar la nostra capacitat de processar informació emocional, la nostra personalitat, i tot un seguit d'habilitats emocionals i socials que són molt beneficiosos en el dia a dia . Espero que us interessi.

Inteligencia Emocional: Problemas de definición.

No estoy seguro de si el público general cuando lee artículos o libros sobre inteligencia emocional que tan a menudo aparecen en la prensa, en las librerías, o en las redes sociales sabe que en realidad los expertos no se ponen de acuerdo sobre la definición de este concepto y que de hecho las discusiones entre ellos son muy intensas.

Para clarificar el tema diré que manejamos tres conceptos distintos: 1) La inteligencia emocional, 2) la personalidad emocionalmente eficaz y finalmente 3) las diversas competencias emocionales.

Inteligencia emocional:

El concepto de inteligencia se refiere básicamente a la velocidad con la que las personas somos capaces de procesar y entender información nueva. Por explicarlo de una forma burda, si le explicamos una idea nueva a una persona y la entiende a la primera, tenemos la impresión de que esa persona es inteligente. Si hace falta explicarle la misma idea treinta veces, entonces nos queda la sensación de que la persona no es muy despierta. En consecuencia, la persona emocionalmente inteligente es aquella que puede procesar información emocional rápidamente y entenderla bien.

Personalidad emocionalmente eficaz:

Cada uno de nosotros además de su inteligencia tiene su personalidad. Y parece ser que hay una combinación de rasgos de personalidad que es particularmente eficaz en situaciones con contenido emocional. La persona que es agradable en el trato, abierta a nuevas ideas, extrovertida, responsable, y con poca tendencia a preocuparse innecesariamente parece tener una ventaja en situaciones en que hay emociones en juego.

Competencias emocionales:

Algunos autores, entre ellos el más conocido Daniel Goleman, hablan de la inteligencia emocional como de un grupo de competencias emocionales prácticas tales como la capacidad de ser asertivo, de ser optimista, de regular las emociones, de ser amable y educado, y otras muchas. Cada autor incluye en su definición un grupo ligeramente distinto de habilidades según su conveniencia. El Dr. Goleman por ejemplo incluye hasta 25 habilidades en su definición. No hay duda de que todas esas capacidades son positivas y benefician al que las posee. No está claro, sin embargo, que tiendan a ir unidas, y que por tanto se pueda hablar de una persona “emocionalmente competente”. En realidad, debemos reconocer que la persona que acumula todas las posibles competencias emocionales no existe, y que debemos hablar no de competencia emocional sino de competencias emocionales.

¿Cuál de los tres conceptos es más importante?

La importancia de estos tres conceptos reside en su valor predictivo porque lo que queremos conseguir midiéndolos es saber si podemos predecir el éxito futuro de las personas. En este momento, aún está por ver cuál de esos tres conceptos tiene mayor relevancia práctica. Lo que es seguro es que cuánto más podamos mejorar en las tres áreas, mejor para nosotros.

En mis comentarios bisemanales trataré de explicar cómo mejorar nuestra capacidad de procesar información emocional, nuestra personalidad, y una larga serie de habilidades emocionales y sociales que son muy beneficiosas en el día a día. Espero que os interese.

Benvolgut al meu blog sobre Intel·ligència Emocional

Després d'anys de treballar en la intel·ligència emocional com a investigador, educador i consultor, crec que és el moment de compartir algunes de les meves idees i propostes en un bloc.

Fa vint anys, un psicòleg i brillant comunicador anomenat Daniel Goleman va reunir les idees d'alguns grans investigadors i va escriure un llibre que proposa una nova forma d'intel·ligència que ell va anomenar "intel·ligència emocional". El concepte d'intel·ligència emocional no era seu, havia estat proposat en revistes científiques alguns anys abans per dos estudiosos, en aquell moment, relativament desconeguts: Jack Mayer i Peter Salovey. Daniel Goleman, però, barrejant de diferents idees i donant-li un toc elegant va ser capaç de treure el concepte dels cercles científics i vendre-ho al públic general. El llibre va ser un èxit comercial immediat, i va vendre milions de còpies en el món. Però els seus rendibles inicis han estat lastrant el concepte des de llavors. Hi ha tants diners a fer venent  la possibilitat de millorar la intel·ligència emocional de les persones que la quantitat d'experts que volen una part (inclòs jo) ha crescut de manera exponencial.

Tothom vol vendre el seu producte reenvasant-lo i comercialitzant-lo com intel·ligència emocional. El problema és que hi ha tantes persones que utilitzen la expressió “intel·ligència emocional” de tantes maneres diferents que és difícil saber el que realment és. I així, fins i tot en revistes científiques, s'estan utilitzant tres definicions de la intel·ligència emocional. Al mercat obert, cada expert proposa la seva llista de competències, en funció del servei que ell està tractant de vendre.

En aquest blog, a poc a poc, en publicacions quinzenals, tractaré d'explicar el millor que pugui qué és i qué no és la intel·ligència emocional, i quin tipus de competències emocionals, encara que no constitueixin la intel·ligència emocional són importants i val la pena esforçar-se en millorar. També descriuré formes de desenvolupar aquest tipus d’intel·ligència i una gran varietat d’altres competències emocionals. Espero que aquest blog sigui útil, clarificant, i beneficiós per als que em llegiu.



Bienvenido a mi blog sobre Inteligencia Emocional

Después de años de trabajar en la inteligencia emocional como investigador, educador y consultor, creo que es el momento de compartir algunas de mis ideas y propuestas en un blog.

Hace veinte años, un psicólogo y brillante comunicador llamado Daniel Goleman reunió las ideas de algunos grandes investigadores y escribió un libro que propone una nueva forma de inteligencia que él denominó "inteligencia emocional". El concepto de inteligencia emocional no era suyo, había sido propuesto en revistas científicas algunos años antes por dos estudiosos, en aquel momento, relativamente desconocidos: Jack Mayer y Peter Salovey. Sin embargo, Daniel *Goleman, mezclando diferentes ideas y dándole un toque elegante fue capaz de sacar el concepto de los círculos científicos y venderlo al público general. El libro fue un éxito comercial inmediato, y vendió millones de copias en el mundo. Pero sus rentables inicios han lastrado el concepto desde entonces. Hay tanto dinero a ganar vendiendo la posibilidad de mejorar la inteligencia emocional de las personas que la cantidad de expertos que quieren una parte (incluido yo) ha crecido de manera exponencial.

Todo el mundo quiere vender su producto reenvasándolo y comercializándolo como inteligencia emocional. El problema es que hay tantas personas que utilizan la expresión “inteligencia emocional” de tantas maneras diferentes que es difícil saber lo que es realmente. Y así, incluso en revistas científicas, se están utilizando tres definiciones de la inteligencia emocional. En el mercado abierto, cada experto propone su lista de competencias, en función del servicio que él está tratando de vender.

En este blog, despacio, en publicaciones quincenales, trataré de explicar lo mejor que pueda qué es y qué no es la inteligencia emocional, y qué tipo de competencias emocionales, aunque no constituyan la inteligencia emocional son importantes y vale la pena esforzarse en mejorar. También describiré formas de desarrollar este tipo de inteligencia y una gran variedad  de otras competencias emocionales. Espero que este blog sea útil, clarificador, y beneficioso para los que me leais.

Welcome to my blog on Emotional Intelligence

After years of working on Emotional Intelligence as a researcher, educator, and consultant, I think it is time to share some of my ideas and proposals in a blog.

Twenty years ago, a psychologist and brilliant communicator called Daniel Goleman put together the ideas of some great researchers and wrote a book proposing a new form of intelligence he called "emotional intelligence". The concept of an emotional intelligence wasn't his, it had been proposed in scientific journals a few years prior by two, at the time, relatively unknown scholars: Jack Mayer and Peter Salovey. Daniel Goleman, however, by mixing different ideas and giving it a smart twist was able to take the concept out of scientific circles and sell it to the general public. The book was an instant commercial success, and it sold millions of copies in the world. But its profitable beginnings have been haunting the concept ever since. There is so much money to make selling the possibility of improving people's emotional intelligence that the amount of experts who want a part of it (including me) has grown exponentially. 

Everybody wants to sell their product by repackaging it and marketing it as emotional intelligence. The problem with this is that there are some many people using the expression emotional intelligence is so many different ways that it is difficult to know what it really is. And so, even in scientific journals, three definitions of emotional intelligence are being used. In the open market, each expert proposes his or her lists of competencies, depending on what service is trying to sell. 

In this blog, little by little, in biweekly postings, I will try to explain as well as I can what emotional intelligence is and what is not, and what kind of emotional competencies, even if they do not constitute emotional intelligence are important and worth improving. I will also describe ways of developing this kind of intelligence and a variety of other emotional competencies. I hope it will be useful, clarifying, and beneficial to those who read me.