The Emotionally Effective Personality

We all know people who seem to radiate charisma, everyone appreciates them, who brighten a party with just his presence, who everyone listens, who always seem to know what they want, and who always help when needed.

Such people do not necessarily have a particularly high capacity for processing emotional information (i.e. it is not a matter of intelligence), rather it seems like

what they do comes naturally to them, it is the way they are, it is their personality. They were born that way or they learned it when they were very little and we do not even know how. Research shows that this kind of emotional intelligence (I call personality emotionally effective) is a combination of elements including extroversion, responsibility, openness to new ideas and experiences, agreeableness, and the ability to worry about things a bit and just enough. People who worry too much about things do not have followers, do not create enthusiasm, do not create positive emotions in the group. They can be very useful to avoid problems, but they lack charisma.

Can your children develop this personality type? And if they can, how? In theory, personality and intelligence are unchanged throughout life. Once formed, some experts say that at the age of five, others say around 14 or 15 years old, personality does not change much. But certainly some life experiences appear to have an effect on personality. For example, we know that a war trauma can change a person, and often young people doing solidarity stays in places of great poverty and need return home transformed, with a more positive outlook on life.

If you want your children to develop a personality more emotionally effective, I make three recommendations: 1) Children must feel loved at home, and have a close relationship with parents. 2) They should be proud of themselves, and this means that they should be used to strive to achieve things (e.g. participating in competitive sports, or in voluntary work). And 3) they must be in continuous social relationships (with friends, with family, with people of the same age). The more accustomed we are to dealing with people, the more we develop our social skills, but if we do not feel loved and proud of ourselves, those social relationships may be more torture than a blessing. We have to work on the three areas at the same time.

La Personalidad Emocionalmente Eficaz

Todos conocemos personas que parecen irradiar carisma, que todo el mundo aprecia, que alegran un fiesta sólo con su presencia, que todo el mundo escucha, que siempre parecen saber lo que quieren, y que siempre ayudan cuando se les necesita.

Este tipo de personas no necesariamente tienen una capacidad especialmente alta de procesar información emocional (es decir no es un tema de inteligencia), más bien parece que lo que hacen les sale natural, es su forma de ser, es su personalidad. Han nacido así, o lo han aprendido de muy pequeños y no sabemos ni cómo. Las investigaciones muestran que este tipo de inteligencia emocional (que podemos llamar personalidad emocionalmente eficaz) es una combinación de elementos que incluyen la extroversión, la responsabilidad, la apertura a nuevas ideas y experiencias, la simpatía, y la capacidad de preocuparse de las cosas sólo un poco y nada más. La gente que se preocupa demasiado por las cosas no arrastra , no entusiasma, no crear emociones positivas en el grupo. Puede ser una persona muy útil para evitar problemas, pero no tiene carisma.

¿Se puede desarrollar este tipo de personalidad? Y si se puede ¿Cómo? En teoría, la personalidad como la inteligencia son muy invariables a lo largo de la vida. Una vez formada , algunos expertos dicen que hacia los 5 años , otros hacia los 14 o 15 años , la personalidad no cambia mucho. Pero ciertamente , determinadas experiencias vitales parecen tener un efecto en la personalidad. Por ejemplo, sabemos que el trauma vivido en una guerra puede cambiar una persona, y a menudo los jóvenes que hacen estancias solidarias en lugares de mucha pobreza y necesidad vuelven a casa transformados, con una perspectiva más positiva de su vida.

Si deseáis que vuestros hijos o hijas desarrollen una personalidad más eficaz emocionalmente, os hago tres recomendaciones: 1) Los hijos deben sentirse queridos en casa y tener una relación cercana con sus padres. 2 ) Deben sentirse orgullosos de sí mismos, lo que implica que deben estar acostumbrados a esforzarse por conseguir cosas ( e.g. hacer un deporte de competición, o participar en voluntariado social). Y 3 ) deben estar en continua relación social (con amigos, con familia , con gente de su edad). Cuando más acostumbrados estamos a tratar con gente, más desarrollamos nuestra habilidad social, pero si no nos sentimos queridos y orgullosos de nosotros mismos, la relación social puede ser más una tortura que una bendición. Tenemos que trabajar los tres aspectos a la vez.

La Personalitat Emocionalment Eficaç

Tots coneixem persones que semblen irradiar carisma, que tothom aprecia, que alegren una festa només amb la seva presència, que tothom escolta, que sempre semblen saber el que volen, i que sempre ajuden quan se'ls necessita.

Aquest tipus de persones no necessàriament tenen una capacitat especialment alta de processar informació emocional (és a dir no és un tema d’intel·ligència), més aviat sembla que el que fan els surt natural, és la seva forma de ser, és la seva personalitat. Han nascut així, o ho han après de molt petits i no sabem ni com. Les investigacions mostren que aquest tipus d’intel·ligència emocional (que podem anomenar personalitat emocionalment eficaç) és una combinació d’elements que inclouen la extraversió, la responsabilitat, l’apertura a noves idees i experiències, la simpatia, i la capacitat de preocupar-se de les coses només una mica i prou. La gent que es preocupa massa per les coses no arrossega, no entusiasma, no crear emocions positives en el grup. Pot ser una persona molt útil per evitar problemes, però no té carisma.

¿Es pot desenvolupar aquest tipus de personalitat? I si es pot ¿Com? En teoria, la personalitat com la intel·ligència són molt invariables al llarg de la vida. Un cop formada, alguns experts diuen que cap als 5 anys, altres cap als 14 o 15 anys, la personalitat no canvia gaire. Però certament, determinades experiències vitals semblen tenir un efecte en la personalitat. Per exemple, sabem que el trauma viscut a una guerra pot canviar una persona, i sovint els joves que fan estades solidàries en llocs de molta pobresa i necessitat tornen a casa transformats, amb una perspectiva més positiva de la seva vida.

Si voleu que els vostres fills i filles desenvolupin una personalitat més eficaç emocionalment, us faig tres recomanacions: 1) els fills s’han de sentir estimats a casa i tenir una relació propera amb els pares. 2) S’han de sentir orgullosos de si mateixos, i això implica que han d’estar acostumats a esforçar-se per aconseguir coses (e.g. fer un esport de competició, o participar en voluntariat social). I 3) han d’estar en contínua relació social (amb amics, amb família, amb gent de la seva edat). Com més acostumats estem a tractar amb gent, més desenvolupem la nostra habilitat social, però si no ens sentim estimats i orgullosos de nosaltres mateixos, la relació social pot ser més una tortura que una benedicció. Hem de treballar els tres aspectes a la vegada.