La Personalitat Emocionalment Eficaç

Tots coneixem persones que semblen irradiar carisma, que tothom aprecia, que alegren una festa només amb la seva presència, que tothom escolta, que sempre semblen saber el que volen, i que sempre ajuden quan se'ls necessita.

Aquest tipus de persones no necessàriament tenen una capacitat especialment alta de processar informació emocional (és a dir no és un tema d’intel·ligència), més aviat sembla que el que fan els surt natural, és la seva forma de ser, és la seva personalitat. Han nascut així, o ho han après de molt petits i no sabem ni com. Les investigacions mostren que aquest tipus d’intel·ligència emocional (que podem anomenar personalitat emocionalment eficaç) és una combinació d’elements que inclouen la extraversió, la responsabilitat, l’apertura a noves idees i experiències, la simpatia, i la capacitat de preocupar-se de les coses només una mica i prou. La gent que es preocupa massa per les coses no arrossega, no entusiasma, no crear emocions positives en el grup. Pot ser una persona molt útil per evitar problemes, però no té carisma.

¿Es pot desenvolupar aquest tipus de personalitat? I si es pot ¿Com? En teoria, la personalitat com la intel·ligència són molt invariables al llarg de la vida. Un cop formada, alguns experts diuen que cap als 5 anys, altres cap als 14 o 15 anys, la personalitat no canvia gaire. Però certament, determinades experiències vitals semblen tenir un efecte en la personalitat. Per exemple, sabem que el trauma viscut a una guerra pot canviar una persona, i sovint els joves que fan estades solidàries en llocs de molta pobresa i necessitat tornen a casa transformats, amb una perspectiva més positiva de la seva vida.

Si voleu que els vostres fills i filles desenvolupin una personalitat més eficaç emocionalment, us faig tres recomanacions: 1) els fills s’han de sentir estimats a casa i tenir una relació propera amb els pares. 2) S’han de sentir orgullosos de si mateixos, i això implica que han d’estar acostumats a esforçar-se per aconseguir coses (e.g. fer un esport de competició, o participar en voluntariat social). I 3) han d’estar en contínua relació social (amb amics, amb família, amb gent de la seva edat). Com més acostumats estem a tractar amb gent, més desenvolupem la nostra habilitat social, però si no ens sentim estimats i orgullosos de nosaltres mateixos, la relació social pot ser més una tortura que una benedicció. Hem de treballar els tres aspectes a la vegada.